Programació Grec, 2019-20

  Programació de Grec; Primer i segon de Batxillerat
                            2019-2020

1.Introducció

  Justificació de la programació
  
 L’assignatura de Grec a l’etapa de batxillerat té com a finalitat introduir a l’alumnat al coneixement bàsic dels diferents aspectes lingüístics i culturals de llengua i civilització gregues amb objecte de permetre’l accedir directament a la riquesa de la tradició literària i clàssica, de les quals han begut les diverses manifestacions culturals occidentals i que han conformat els pensament i la base de la civilització actual.
   L’estudi de la llengua grega és propedeútic per a l’aprenentatge d’altres llengües estrangeres, per a augmentar el cabdal lèxic, donant-li més riquesa i matisos, i el bagatge cultural de l’alumnat i ajudar-lo a comprendre millor els mecanismes de la llengua pròpia i a reconèixer els referents culturals que conformen la seva tradició i de les quals s’ha proveït tota la cultura occidental.
   Així és com aquesta matèria contribuirà ampliament a la consecució dels objectius de l’etapa de batxillerat que estan relacionats amb el domini de les destreses lingüístiques, amb la presa de conciència de les realitats que sustenten i conformen el món en el que viu l’alumnat, tant en l’aspecte social com polític, artístic, literari, etc, amb la capacitat d’adoptar criteris que ajuden en el seu anàlisi crític, i amb aquells que es relacionen amb l’adquisició de maduresa personal, social i d’autonomia.


   2.Objectius y competències claus.
  1. Objectius
   
  La matèria de grec del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents: 
1. Llegir, comprendre i interpretar d’una manera coherent, amb l’ajut del diccionari, textos grecs de dificultat mitjana, preferentment en prosa àtica de caràcter narratiu i descriptiu. 
2. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics bàsics del sistema lingüístic del grec antic en la identificació de les formes flexives i en la transformació d’estructures gramaticals o de sintagmes.
 3. Reflexionar sobre els fets lingüístics (morfosintàctics i lèxics) a partir de textos en llengua grega i establir relacions amb la llengua pròpia.
 4. Reconèixer l’ètim grec en mots de la llengua pròpia simples i compostos, primitius i derivats, aplicant les normes bàsiques de la transcripció i valorar-ne la pervivència en les llengües modernes. 
5. Descriure els trets més rellevants de caràcter social, històric i cultural que caracteritzen la història i la producció artística de l’antiga Grècia i situar-los en el temps i en el seu marc geogràfic.
 6. Comprendre textos llargs en traducció i reconèixer-hi la intenció comunicativa, el protagonisme dels principals personatges, el gènere literari al qual pertany i la relació amb alguns fets històrics, polítics i socials.
 7. Aconseguir informació a partir de les fonts de tota mena, utilitzant, amb autonomia i esperit crític, les dades que ofereixen les obres dels estudiosos i les tecnologies de la informació i la comunicació sobre el mon clàssic, i extreure’n conclusions. 
8. Tenir una visió humanitzada de l’entorn mitjançant el contacte amb les llengües clàssiques i reconèixer i valorar la pervivència del llegat literari, artístic i cultural de Grècia en el passat i en l’actualitat.
b) Competències clau.
-Competència comunicativa.CC
-Competència del coneixement i interacció amb el món.CCM
-Competència digital.CD
-Competència en recerca.CR
-Competència personal e interpersonal.CP
-Competència en gestió i tractament de la informació.CG
c) Competències específiques de la matèria.
   Les competències que desenvolupa la matèria de grec són la competència lingüística, la competència artística i cultural i la competència social i ciutadana. Els coneixements dels mecanismes lingüístics d’una llengua clàssica com la grega contribueixen al desenvolupament de la competència lingüística, a la reflexió sobre els elements i estructures lingüístiques del grec i de totes les llengües, tant de les que l’alumne/a coneix com de les que pot adquirir en un futur proper en un context social i mundial en què la interconnexió lingüística i cultural té un paper cada vegada més rellevant. El coneixement de la llengua i la cultura de Grècia contribueix a la comprensió de la realitat lingüística i a la correcció de les tècniques de comunicació oral i escrita de les llengües vehiculars i de les llengües estrangeres pel fet d’ajudar a precisar l’ús del lèxic del llenguatge culte (tècnic, científic, artístic, literari, filosòfic, etc.), ja que en totes les llengües del món occidental el llenguatge culte està format majoritàriament per mots d’origen hel·lènic.
    Pel que fa a la competència artística i cultural, els continguts de la matèria fomenten l’actitud crítica davant dels fets culturals i socials del passat i del present, ja que el llegat del món grec, en la seva major part, és fruit de la revisió i de la indagació constants. I és que els assoliments de la cultura grega encara tenen prou vigor per convidar a la reformulació de les experiències culturals i artístiques, ja que han estat i són encara el punt de partença de recreacions en els camps més variats. 
   L’estudi del grec ajuda a precisar el llenguatge culte d’àmbits diversos. 
   A més a més, l’afany de superació constitueix un estímul al foment de la recerca en tots els àmbits del saber. Per això val la pena posar en relleu que un dels trets més característics de la cultura hel·lènica, com la paidéia i la philantropia, traduïdes més tard en la humanitas ciceroniana, són el punt de partença de tot allò que anomenem humanitat i humanisme.
    La matèria també desenvolupa la competència social i ciutadana, en tant que la cultura hel·lènica ha tingut en el passat i encara continua tenint en el present la capacitat d’integrar coneixements de diversa procedència i de reformular-los de manera que ha col·laborat decisivament en el desenvolupament de la civilització de la humanitat tant en el passat com en l’actualitat. Cal tenir present que el món grec antic fou pioner en el foment de les actituds de tolerància i de respecte envers persones de diferent manera de pensar, de diversa procedència, en el foment de perseverança en l’esforç, per tal de progressar en el coneixement i en la convivència, i de participació en les tasques cooperatives que fomenten la interacció amb els altres. 
   Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat L’estudi de la llengua i la cultura gregues en el batxillerat contribueix al desenvolupament de les competències genèriques del batxillerat. Aquesta matèria ofereix la possibilitat d’enriquir i d’aprofundir en la competència comunicativa de l’alumnat, ja que afavoreix l’adquisició del lèxic tècnic, científic i artístic, comú a totes les llengües de cultura, d’una manera conscient i reflexiva. D’altra banda, l’estructura flexiva d’aquesta llengua clàssica convida a la reflexió lingüística en la interpretació de testimonis escrits en grec, en la comparació de fets lingüístics entre el grec i la llengua vehicular i en la recerca d’equivalències per tal d’expressar en la llengua pròpia els missatges dels textos. Tot plegat ajuda a la consolidació de l’estructuració mental i a l’afermament de les competències comunicativa, oral i escrita. 
   També el vessant cultural de la matèria promou la comprensió de les grans fites artístiques, literàries i socials assolides pels grecs, l’impacte de les quals sobrepassà els límits geogràfics i temporals dins els quals foren gestades i encara perviu en molts aspectes tècnics, artístics, literaris i institucionals del món actual. Aquest aspecte afavoreix la competència en la gestió i el tractament de la informació a partir de tota mena de fonts que es poden obtenir mitjançant la consulta a biblioteques, la visita a jaciments i museus i a través del maneig de les TIC.
    En el context social actual, la cerca d’informació a través de les fonts més diverses, ja siguin les tradicionals o les electròniques, és un fet habitual entre l’alumnat. Les TIC ofereixen un seguit de possibilitats que han de ser aprofitades amb la guia i orientació del professorat per tal d’observar, cercar informació i contrastar-la, proposar conjectures i establir relacions, de manera que afavoreixi la creativitat. Actualment es disposa de diversos programes relacionats amb el món clàssic que poden incidir positivament en l’adquisició de coneixements al voltant de la llengua i cultura de la Grècia antiga. Si tenim present que l’alumnat es mostra particularment receptiu en l’ús de les noves tecnologies, l’orientació del professorat pot ser decisiva en l’adquisició de la competència digital. Les activitats relacionades amb la interpretació dels textos i amb el comentari lingüístic i cultural contribueixen a la formació integral de l’alumnat.
    Per a la seva realització és important crear un clima que afavoreixi la presa de decisions al moment de traduir un text i de comentar-lo, la rectificació dels possibles errors, la defensa oral i escrita de criteris presos amb rigor i responsabilitat, el contrast de diverses interpretacions que facin els alumnes o a partir de dues o més versions publicades, la justificació de l’opció Les fites artístiques, literàries i socials gregues són presents en la matèria. 
   És probable que molts alumnes no continuïn estudiant grec més endavant, però el procés d’aprenentatge de la llengua i la cultura de Grècia ha de ser útil per a tot els qui cursin aquesta matèria, de manera que faciliti l’assoliment de la competència interpersonal. L’esperit de superació que es manifesta en la majoria dels assoliments culturals, polítiques i socials de l’antiga Grècia és com un esquer que afavoreix la formació d’opinions, de pensaments, d’emocions estètiques i cognitives que ajuden a argumentar, dialogar i a superar nous reptes i possibles dificultats que es puguin presentar.
    El fet de poder reflexionar sobre un passat que d’una manera o altra perviu en el present, a més d’afavorir la competència de coneixements permet la interacció en el món amb la mirada posada en el futur. I és que l’experiència de l’evolució del món hel·lènic a l’antiguitat constitueix un referent per a la flexibilitat, la versatilitat i l’adaptabilitat a l’entorn que mai no és estàtic. Estructura dels continguts Els continguts de la matèria s’articulen en els dos cursos del batxillerat en quatre grans apartats.


3.Continguts. Classificació, organització i distribució.
  1. Classificació: Blocs de continguts:
           L’estudi de l’assignatura s’ha organitzat en blocs de continguts que tenen un     caràcter seqüencial i acumulatiu i que, amb lleugers matisos, es repeteixen en els sos cursos.
Els esmentats blocs es refereixen tant a qüestions lingüístiques com a temes culturals i/o literaris, vessants inseparables i complementàries per a l’estudi de qualsevol civilització i sense les quals no és possible apreciar en la seva vertadera dimensió la importànciadel seu llegat, influència i pervivència.
   La divisió de continguts en blocs es realitza de la següent forma:
Bloc 1: Continguts transversals.
Bloc 2: La llengua grega i el seu àmbit d’influència.
Bloc 3: Morfologia.
Bloc 4: Sintaxi.
Bloc 5: Grècia: història, cultura, arte i civilització.
Bloc 6: Textos.
Bloc 7: Lèxic .
  1. Organització de les unitats didàctiques.
L’organització de les unitats didàctiques que es presenten a continuació corresponen al mètode ALEXANDROS. TO ELLHNIKON PAIDION, que està pensat per desenvolupar-se durant el primer curs acadèmic i el primer trimestre de segon de batxillerat. Per tant , el manual que es farà servir al curs de Grec I i II és el següent:
Mario díaz Ávila, Alexandros, To hellenikon paidion, Ed. Cultura Clásica.com, Granada,2014. ISBN 978-84-935798-7-6.


César Martínez Sotodosos i Mercedes Ovejas Arango, MYTHOLOGICA, Ed. Cultura Clásica.com, Granada,2014. ISBN 978-84-935798-9-0


KEFALAION A’. O ALFABHTOS-I
  • L’alfabet, escriptura i pronunciació. Signes de puntuació i diacrítics.Ús de l’alfabet grec en dispositius mòbils.
  • Pronoms personals.Pronoms Pronom anafòric: autos -e -o. Introducció al verb i al sustantiu dins d’expressions comunicatives bàsiques, Afirmació i negació.
  • Realia: Marc geogràfic de Grècia clássica.


KEFALAION B’. O ALEXANDROS- II
  • El gènere: masculí, femení i neutre (-os,-e,-on) Article en relació a la primera i segona declinació: singular i nominatiu -acusatiu del plural neutre. 
  • el verb: primera, segona i tercera persona del singular i primera del plural del verb eimí i dels verbs en -o (anomenats grup A; és a dir , temàtics no contractes) i dels verbs en -eo/-o (anomenats grup B2; és a dir, temàtics contractes: grup B)
  • Preposició  -en.
  • Oracions subordinades adverbials: oracions causals.
KEFALAION G’. TO XORION- III
  • Adjectius: -os, -e/-a ,-on. Introducció als graus de l’adjectiu. Pronom relatiu: 
singular. Preposició peri.
  • Primera i segona declinació . Pronom relatiu i oracions de relatiu o adjectives.
  • Realia.L’organització social.


KEFALAION D’. TA ORNITHIA-IV
       -Preposicions:eis, meta, anti, ek.Usos de los casos.
       - Realia: La mujer


KEFALAION E’. H OIKIA -V
  • Sustantius masculins primera declinació ( -es -ou, o).
  • Adjectiu megas, megale, mega.
  • El verb: grup B1 ( -aw/ w) 
  • Adjectiu: grau comparatiu.
  • Expressions de temps:acusatiu i genitiu. Numerals cardinals (1-10 i 20)
  • Conectors textuals.
  • Realia: La casa grega.


KEFALAION ST’. H PAIDEIA- VI
  • Primera declinació. Datiu possessiu.Pronoms personals. Adjectiu: polus,pol.lé, polú.
      -  Preposicions, pará, hypó.
  • Adverbis de freqüència .
  • Adjectiu: grau superlatiu
  • Imperatiu.
  • Preposicions; aneu.
  • Infinitiu i les oracions subordinades d’infinitiu concertades.
  • Complement de règim verbal: genitiu.
  • Oracions subordinades adverbials: oracions temporals.
  • Introducció a la 3ª declinació.Pronoms demostratius ( ode, outos, ekeinos)
  • Numerals cardinals.
  • Realia:L’ educació en l’antiga Grècia.


KEFALAION Z’. TO SOMA-VII
       
     -3º declinació: neutres en -ma, tema en oclusiva (introducció als temes en nasal i        -nt)   
       -Present en veu mitjana primera i tercera persona del singular. Acusatiu de relació.
       -3ª declinació: temes en silbant neutres en -os, temes en nasal i -nt, tema en líquida -r, tema en -u. Present en veu mitjana.
       -Realia:La ciència a l’antiga Grècia.
KEFALAION H’. H POLIS-VIII
        -3ª declinació :  tema en líquida -ter, tema en semivocal -i. adjectiu: grau superlatiu      II. Pronom reflexiu.Acusatiu d’extensió en l’espai.
      - 3ª declinació: tema en dental pais i gutural gine,tema en líquida aner, tema en diftong -eu. Participi de present veu activa (I): Valors del participi.
       - Realia: La ciutat grega: Atenes i les manifestacions religioso-culturals, socio-económiques i polítiques.


KEFALAION TH’. TA METEORA-IX
       -3ª declinació : tema diftong en -ou. el verb : present grup B3 (-ow)
       -El verb: imperfet. Oracions subordinades adverbilas: Oracions consecutives.
       -Realia: El treball i l’oci.
KEFALAION I’.THAUMASIA ZOIA-X
  • El verb: aorist temàtic.Participi de present veu activa (II) Genitiu de preu.
  • Oracions subordinades sustantives d’infinitiu no concertades. Oracions subordinades sustantives amb -oti
  • El verb: Present atemàtic (histemi, tithemi, didomi).
  • El verb : aorist sigmàtic
  • Realia: el comerç i la moneda. conexions amb altres civilitzacions antigas.


Al llarg del curs s’explicaran els Períodes de la història de Grècia i els seus principals fets històrics, així com part de la Mitologia grega, que es completarà amb lectures del mites en llengua grega del llibre  de César Martínez Sotodosos i Mercedes Ovejas Arango, MYTHOLOGICA, Ed. Cultura Clásica.com


  1. Distribució temporal de les unitats didàctiques.


Avaluació
Unitats 
Treball de lectura
Primera
1,2,3
Vaixells negres davant Troia
Segona
4,5,6,7
Les aventures d’Odisseu
Tercera
8,9,10
Sòfocles, Antígona


  1. Relació entre les unitats didàctiques i les competències clau.


Unitats didàctiques
CC
CCM
CD
CR
CP
CG
1.o alfabetos
X

X
X
X
X
2. O Alexandros
X

X
X
X
X
3.To xorion
X

X
X
X
X
4.Ta ornithia
X
X
X
X
X
X
5.H oikia
X
X
X
X
X
X
6.H paideia
X
X
X
X
X
X
7.To soma
X
X
X
X
X
X
8.H polis
X
X
X
X
X
X
9.Ta meteora
X

X
X
X
X
10.Thaumasia Zoia
X
X
X
X
X
X


4. Metodologia. Orientacions didàctiques.
  1. Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.
  • Se subordinarà l’aprenentatge de la gramàtica a l’estudi i pràctica de la llengua grega, la qual ha de ser entesa no com un fi en ella mateixa, sinò com un mitjà d’aproximació a la civilització grega.
  • S’utilitzarà una metodologia no paradigmàticaa, permetent arribar al coneixement de la llengua a travès de l’estudi i interpretació dels textos i no a partir d’unes teoritzacions gramaticals prèvies.Aquest mètode ha de ser, a més, inductiu i actiu: l’alumnat, sota la direcció del professorat, extreurà del text tot el material necessari per construir ell mateix els conceptes gramaticals.
  • En l’estudi de la llengua interessa tenir present també els criteris de freqüència i rendibilitat; es donarà prioritat a l’aprenentatge d’aquelles estructures lingüístiques que tinguin més probabilitat de trobar-se en qualsevol autor i obra grega, i es desestimarà allò que sigui infreqüent i , per tant, poc rendible.
  • El material seleccionat ha d’estar organitzat de una forma gradual i progresiva, de menor a major dificultat.
  • El mètode usat és una reelaboració de textos de diferents autors, però poden incloure’s fragments de qualsevol autor i obra, sempre que presentin un contingut interessant i motivador i una dificultat apropiada a aquesta etapa inicial de l’estudi del grec.
  • L’aprenentatge de gramàtica es realizarà a partir del text i s’estudiaran, simultàniament la fonètica, la morfologia i la sintaxi.
  • No s’ha d’anticipar cap contingut gramatical que l’alumnat no pugui intuir per pressió del context o per comparació amb altres llengües que l’alumnat conegui.
  • No convé tampoc triar la memorització del paradigma complet fins que no s’hagi treballat i comprés cadascuna de les seves formes.
  • Les explicacions adients de la gramàtica i l’estudi de la mateixa es realitzaran sempre després de la lectura i comprensió dels textos i de la realització dels exercicis proposats; també es podran consultar les nocions gramaticals bàsiques que acompanyen els exercicis.
  • El professorat evitarà els desenvolupament teòrics generals i independents del text i, en canvi, sistematitzarà i recapitularà les nocions de sintaxi que el text sugereixi.
  • El lèxic s’aquirirà a partir dels textos legits a classe, que l’alumne rellegirà quantes vegades sigui necessari, i mitjançant exercicis d’etimologia, establint-se les oportunes comparacions entre els termes grecs i els emparentats amb ells en les llengües que l’alumnat conegui 
  • (català, castellà, anglès, francès, alemany…)
  • Tanmateix, per aconseguir un aprenentatge més ràpid i racional del lèxic, convé agrupar les paraules en camps semàntics i introduir unes nocions elementals de derivació i composició.
  • S’evitarà, per tant, la memorització de llistes  de lèxic com exercici teòric.
  • Se realitzaran diverses activitats lúdiques al llarg del curs per potenciar aquest aprenentatge del vocabulari, així com d’alguns conceptes gramaticals, logrant que l’alumnat els asumeixi de la forma més natural i fàcil possible.
  • L’estudi de la llengua grega es realitzarà, per una part, a través del comentari dels textos grecs llegits i estudiats en classe, els quals mai han de ser un pretext per digressions marginals o innecessàries o per extenses explicacions teòriques del professorat; per altra part i, sobre tot, a partir de la lectura d’obres literàries o del comentari de fragments històrics en traduccions en català o castellà.
  1. Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge.
L’estudi de la llengua grega comporta no només accedir a una llengua, sinò també als continguts culturals i de coneixement de la societat que la utilizava.El coneixement de la llengua grega serà l’objectiu prioritari i a través d’ella , la cultura.
   Per una altra part, la reflexió lingüística o l’estudi del lèxic no tenen utilitat si no van acompanyats de la seva concreció en un text i de les relacions amb el context. Gràcies a la interpretació de textos, siguin literaris, histórics, filosófics o científics , es consegueix l’adquisició de coneixements, destreses i habilitats. Sense aquest nucli, que permet penetrar de la forma més completa el pensament dels autors, i estudiar la significació de les paraules en un període determinat i en distintes èpoques, perdría vàlidesa tot el desenvolupament de la matèria.
   És d’importància rellevant considerar les quatre habilitats lingüístiques a desenvolupar (comprensió oral i escrita, expressió oral i escrita) per apropar-nos a la llengua grega, sense conformar-nos amb el mètode tradicionalment extés de gramàtica-traducció que tant empobreix la nostra matèria. Per això es fomentaran les pràctiques orals tant com les escrites, les de comprenssió tant com les d’expressió, les d’anàlisi tant com les de desenvolupament.
   A les primeres sessions del curs se potenciaran les pràctiques orals,  intentant apropar a l’alumnat la llengua grega de la forma més natural, mitjanjant situacions bàsiques (presentacions individuals i grupals, relacions familiars…)   i en relació al seu entorn més proper. Se continuarà, per tant, una metodologia activa i inductiva, sense la necessitat de traduir absolutament res; en canvi, se faran les repeticions pertinents, exemplificacions mímiques, teatrals, pictóriques o de qualsevol altre tipus que ajudin a la comprensió, ja que d’aquesta manera es com s’aprén una llengua materna.
   La lectura i l’escriptura les anirem introduint poc a poc a partir de recreacions de textos situacionals, que l’alumnat acaba aprenent oralment i que és capaç de comprendre; d’aquesta manera, un nen comença a llegir en la seva propia llengua: amb vocabulari i expressions que li son conegudes, familiars i properes. A partir d’aquest moment, se seguirà treballant la comprensió i expressió orals i es començarà a treballar la comprensió i expressió escrita.
   L’aprenentatge del lèxic ha de basar-se en la freqüència de la seva aparició als textos, i en el repàs reiterat d’aquestos, mitjançant la comparació dels termes grecs amb els d’altres llengües que l’alumnat conegui com el llatí, castellà, català, anglès, francès, alemany,etc. No té sentit aprendre una llengua distinta  sense que indueixi a reflexionar simultàniament a l’estudi de les etimologies, en l’empremta que la llengua grega ha deixat en altres llengües modernes.
   Els grecs van condicionar la nostra forma de pensar i els nostres costums, com van condicionar abans els dels romans i els dels pobles que els van succeir.
Moltes vegades les succesives generacions han volgut trobar les seves senyes d’identitat cercant en els seus orígens grecs; ara estem vivint un d’aquestos moments, amb el renaixement de les referències gregues en la cultura de tots els pobles d’Europa, per trobar en elles la identificació ‘d’europeus’ .
Per això és important beure en les fonts d’on procedeix la nostra forma de pensar en tants aspectes, mitjançant documents epigràfics i arqueològics, obres literàries, bibliografia seleccionada i mitjans audiovisuals.
   Tot estudiant té un preconcepte sobre el món clàssic, sobre la seva estructura, sobre les seves llengües, que s’ha format a través de distintes influències; mitjans de comunicació, lectures, ensenyament previ. S’han de respectar aquests preconceptes i ajudar-li a modificar-los quan siguin errònis sense censurar-li per aquest motiu.
   El coneixement de la cultura grega no pot limitar-se a les referències culturals dels textos seleccionats. Els estudiants elaboraran els seus treballs de recerca per aprofundir i retenir com a propis els coneixements culturals sobre la civilització grega.
   Estructurem cada unitat didàctica de la manera següent:
  1. Text: Comprensió i expressió escrita:
Llegim el text en veu alta varies vegades, cada vegada insistim més en la entonació. Preguntem sobre el text per asseguranr-nos de la seva comprensió. Parafrasegem les idees . Destaquem els continguts gramaticals nous quan surten al text. Treballem el vocabulari identificant les imatges. Aprenem les paraules relacionant amb etimologies. Practiquem el vocabulari nou mitjançant diàlegs breus, preguntes i respostes, jocs. Reforcem els continguts gramaticals vistos ja anteriorment.
  1. Gramàtica.
Completar desinències, per a reforçar continguts morfosintàctics. Completar buits per assegurar el vocabulari. Respondre i redactar preguntes. Descriure imatges. Parafrasejar en diàlegs. Canviar de nombre. Canviar de persona . canviar de temps. Canviar de veu.


  1. Diàlegs: comprensió i expressió oral:
Presentem nous continguts grmaticals i repasem els donats per mitjà de dimàmiques orals i actives, treballant tant la comprensió oral a través dels audios com l’expressió oral a través de les dinàmiques orals ja comentades.
Per últim, a mida que avança el curs acadèmic anirem utilitzant més la llengua grega per les explicacions, començant per les expressions bàsiques de un aula. La finalitat és que l’alumnat interioritzi la llengua d’estudi. A més, s’aprofitaran recursos de la llengua grega moderna, que ajudin a l’estudi dels grec clàssic; per tant, es farà una apropament al grec modern.
A grec II normalment es comença amb les unitats del llibre de text que no es van poder terminar al primer curs de grec de batxillerat. Al segon trimestre ja començem a textos triats per preparar selectivitat i que incloguin usos de participis i tots els temps i modes que s’inclouen als continguts de la matèria.
Els temes de literatura: Èpica, Teatre, Historiografia, Oratoria , Lírica, Novela i Faula, s’oferiran a l’alumnat amb un dossier preparat pel departament i treballat a classe amb power point i exercicis inclosos al mateix dossier a més dels exercicis interactius de la pàgina web discendo (www.discendo.com)
Al tercer trimestre de segon de batxillerat es treballaran els examens de PAU per entrenar a l’alumnat a les proves selectives.
5. Avaluació
  1. Criteris d’avaluació
La qualificació de cada avaluació vindrà determinada per:


- un 70% a partir de les proves objectives fetes a classe , més
- un 30% a partir de les fitxes , treballs i deures fets a casa.


Cada setmana hi haurà deures o fitxes que s'hauran de lliurar un dia concret.


La suma de totes les notes de la feina feta a casa determinarà el 30% de la nota de cada avaluació.
D'aquesta forma es vol potenciar el treball autònom diari, i quantificar el progrès de l'alumnat.

- A primer de batxillerat el treball fet a casa és més dirigit, és a dir, han de omplir gairebé setmanalment una fitxa amb el material de suport del seu llibre de text, o amb activitats a partir del treball a classe.
- A segon de batxillerat els alumnes treballen a casa de manera més autònoma; traduccions i qüestions sobre el text molt semblants a les de la prova de les PAU.
- Han de llegir uns cant de la Ilíada i de l'Odissea i presentar un treball amb les respostes d'un qüestionari proposat.
- Per últim, assistiran a la representació en el tercer trimestre d'una tragèdia grega, la que anualment representen al camp de Mart organitzada pel Teatre greco-llatí, i elaboraran un treball dirigit amb un qüestionari proposat sobre la tragèdia que han vist representada.
RECUPERACIÓ.
La matèria de grec tant a primer com a segon de batxillerat, es avaluació contínua, cada trimestre aprovat supera l’anterior.
Si cap de les tres avaluacions s’han superat, els alumnes hauran de realitzar la prova extraordinària. Aquesta prova tindrà les mateixes característiques que l’últim examen del tercer trimestre.
PUJAR NOTA
Els alumnes tenen possibilitat de pujar la nota final de la matèria com a màxim un punt de la nota final amb algun treball programat al final de la tercera avaluació.
  1. Activitats de reforç i ampliació.
Activitats d’ampliació  concebudes per l’alumnat que tingui un ritme més avançat. L’alumnat que no realitzi aquests exercicis no tindran dificultats per continuar amb el desenvolupament normal del curs.
 Activitats de reforç, proposades per aquell alumnat que presenta dificultat per a la consecució dels objectius proposats i basades en els continguts mínims de la matèria.
 Activitats de recuperació, per aquell alumnat que, malgrat el material de reforç, no hagi aconseguit adquirir les capacitats bàsiques proposades.
  1. Avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge
Amb la consecució de continguts es farà una autoavaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge. El propi alumnat indicarà les deficiències en la metodologia i marcarà quines necessitats i quins canvis necessita la programació.




6. Foment de la lectura.
Aquest departament preten fomentar el desenvolupament d’activitats que estimulin l’interés i l’hàbit de la lectura i de l’expressió oral. En aquest sentit, formarà part de la rutina diària la lectura en veu alta de textos, originals o traduïts,les recomanacions de llibres adients als interessos i maduresa dels estudiants, l’exposició oral de treballs davant el grup, i les activitats que es proposin pel centre per reforçar aquests aspectes. A més, les lectures per a cada avaluació estan recollides a l’apartat 3 c.
7. Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Per a la matèria de grec, tant grec I com a grec II, els temes de cultura es presentaran a l’alumnat mitjançant un power point , utilitzant els recursos de google; com google earth i google maps,etc.
La utilització de power points per explicacions esencials i esquematització de continguts bàsics es fa necessari, a vegades per la complexitat de certes explicacions, a vegades per la motivació que desperten les tècniques d’informació i comunicació.
Se podrà utilitzar la informació facilitada per a grec I i II de la plataforma moodle elaborada pel nostre departament de clàssiques.
8. Activitats complementàries.
Aquest departament participa de forma activa en diverses iniciatives d’actualització didàctica i pedagògica que permeten oferir al nostre alumnat una educació de qualitat.
Com cada curs, al més d’abril assistirem a la representació d’una tragèdia grega al Camp de Mart de la ciutat, Tarragona.

No es descarten altres sortides i / o activitats que poguessin sortir al llarg del curs acadèmic atenent a les necessitats educatives de l’alumnat i del centre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Modificacions criteris avaluació 19-20 (COVID-19)

Activitats confinament llatí 4t ESO i 1r BAT